Fòrmula 1 i TDT

Fa temps, concretament una mica abans de començar l'actual temporada de Fòrmula 1, TV3 ens va estar informant insistentment (per no dir "a bombo y platillo") de la cobertura que hi dedicaria. Entre totes aquestes coses, ens parlaven de la possibilitat de veure-la en format 16:9. I jo sóc idiota, perquè no hi veig el què.

Deien que d'aquesta manera es podria rebre més informació. Em pregunto quina, de totes maneres de tant en tant també estaria bé veure alguna cosa sense pantalles partides ni grafismes superposats. Si més informació vol dir veure més cotxe i més pista, em sorgeix la següent pregunta: cal? En aquest esport veure un metre més de pista és tan decisiu?

I jo sóc idiota, perquè a la pràctica l'única diferència que veig és que en analògic afegeixen les dues ratlles negres que retallen la imatge, mentre que a la retransmissió per TDT no. Fantàstic, per fi he trobat el gran aventatge de la TDT! I aleshores poso Telecinco en analògic, i la imatge ocupa tota la pantalla.

Els (meus) esports

Actualment tots els informatius tenen una secció (no pas minsa) d'esports. I aquí ja començo a fer rectificacions. D'entrada, parlar d'esports quan en realitat haurien de dir futbol. Cada cop em sembla més vergonyós el temps que hi dediquen (i ja no entro a parlar de les preferències de cada cadena per alguns equips) i la prioritat que arriba a tenir. A banda del futbol, però, existeix una segona modalitat de secció esportiva: futbol més un altre esport o event propis de cada cadena: motociclisme, Fòrmula 1, bàsquet, ciclisme, algun campionat de seleccions... la gamma és àmplia. Dins d'aquest panorama i tenint en compte el que he vist, potser com a molt es podria intentar salvar TV3 (quan és TV3 i no Barça Tv), que encara que sigui pel fet d'haver de parlar d'esportistes catalans dóna una mica d'informació poliesportiva.

Si sortim del que són els informatius, allà tenim en un segon pla La 2 i el Canal 33, sobretot els caps de setmana, dies d'hegemonia esportiva. Es podria aleshores argumentar, com es fa en tants altres casos, que això succeeix perquè és el que la gent demana. Jo segueixo esperant.

Telemonegal

Heus aquí un programa rar: un programa de "crítica de tele des de la tele" (ja em perdonarà els préstecs). No és un programa de zàpping (que la majoria de vegades ofereixen imatges de la pròpia cadena o bé d'americanes), sinó de crítica, un gènere televisiu pràcticament nul.

La veritat és que m'agrada, encara que ara em poso a pensar-hi i no sóc capaç de dir perquè. No puc ja que moltes vegades em posa nerviós (ara vindria la mossegada). Em posen nerviós tots els moments que es queda en blanc (al final no sé si les pauses dramàtiques són al guió o són reals), així com els lapsus o errades que comet, especialment quan sé de què parla. Això sense dir res de les entrevistes. A vegades arriba un punt en què no sé no sabria dir qui entrevista a qui o si existeix alguna complicitat amagada. I no oblidem les entrevistes tenses o caòtiques (caòtiques en tant que no n'encerta ni una).

Una altra cosa que em cansa és que (gairebé) sempre acaba parlant dels mateixos programes. No paren de rebre pals, però al final sembla que la seva existència sigui necessària per poder-ne parlar.

Té alguna cosa bona? Suposo que en si mateix agrada, és a dir, en algun moment o altre tots hem parlat del que veiem a la tele, i quan veiem un programa que en fa crítica (i si no ha de ser agradable, no ho és) doncs agrada. És especialment positiu que és un programa completament obert al públic ("per fer crítica de tele només ens hi hem d'asseure davant"), a la participació directa. Almenys a mi m'agrada que em tinguin en compte.

Canvi d'idioma

Avui vull parlar d'una cosa que em va sorprendre, potser perquè no l'havia vist mai. M'estic referint al canvi d'idioma que s'ha produït al programa "Arucitys". Sempre l'havien fet en castellà. Aquest dimecres el vaig posar per veure'l una estona i vaig notar alguna cosa estranya. Sentia l'Arús parlar en català, així que per un moment vaig tenir la sensació de no saber quina hora era i estar veient el "Força Barça". Però no. Vaig tornar a la realitat i vaig veure que feien el programa en català. Pel que he vist buscant ara per internet, el motiu sembla ser que ha de complir certa part de programació en català.

No considero aquest canvi negatiu. Ara bé, tampoc no em posaré a exaltar-lo i a proclamar l'obligació de la televisió en català. Un cop m'hi he acostumat, em resulta bastant indiferent mentre el programa segueixi igual. De fet, una cosa que sempre m'ha agradat de Td8 és precisament el fet de ser bilingüe, de tenir part de la programació tant en català com en castellà. No sé quin mal hi ha.

Encara més sobre l'onze de setembre

Ahir va ser onze de setembre. I dic onze de setembre, així, en minúscula. No dic tampoc Diada ni 11-S. Ahir no tenia ganes ni de programacions especials (amb minisèrie ambientada als balcans i gossos d'atura inclosos) ni reportatges sobre els atemptats (en un tercer pla ja tindríem Xile).

Vaig voler fugir de tot això. Vaig fer un vot de confiança i vaig prometre que abans que acabés el dia coneixeria algun altre fet succeït un onze de setembre. Volia aconseguir-ho sense recórrer a canals temàtics de documentals (que en canvi anaven de l'11-S). No m'hi vaig esforçar. En tota la tarda no vaig tocar la televisió. No volia haver de buscar, sinó que per una vegada m'oferís alguna cosa. Quan ja pràcticament havia abandonat, mentre veia acabar el TN Vespre, de sobte fan un avanç de la informació meteorològica. Aleshores apareix en Tomàs Molina i m'explica que a Etiòpia són a punt de canviar d'any atès que es regeixen pel calendari copte.

Cada dia es pot aprendre una cosa nova.

En versió original

Fa un temps va haver-hi cert enrenou al voltant de si les sèries i pel·lícules s'havien d'emetre en versió original (subtitolada) per televisió. Com tants d'altres temes que tenen el seu moment de debat, va acabar a l'oblit.

Aquest estiu he estat a Portugal. En algunes de les estones que vaig ser a l'habitació de l'hotel vaig decidir-me a veure què m'oferia la televisió portuguesa. Entre d'altres, vaig veure sèries com "Weeds", "Todo el mundo odia a Chris" o els Simpson. Vés per on, ho emetien en anglès (idioma original) subtitolat en portuguès. I vaig fer un descobriment: els portuguesos segueixen vius. Aleshores, perquè no es pot fer aquí?

No m'importa d'on ni de qui sortís la proposta ni debats absurds, només m'interessa el fet. Reconec que sóc el primer a qui resultaria estrany. Des de petit he vist sèries doblades (sinó ara tota una generació parlaríem japonès) i fins i tot em fa gràcia reconèixer la veu d'aquell personatge en un altre lloc. Si el que passa és que hi ha alguna mena de fòbia als subtítols o deixar sense feina els dobladors (qui sap), es podria pensar alguna cosa, com emetre-ho per defecte en versió original i que d'alguna manera (botó, tdt, teletext...) es pogués canviar. Curiosament, moltes vegades el que em passa és que no puc veure una cosa en versió original o que els subtítols estan fets de manera péssima.

Mirat a l'inrevés, segurament a molts ens agradaria anar a l'estranger i veure que el que s'ha fet aquí ho emeten en la nostra llengua.

Jeopardy

És curiós que un concurs com Jeopardy (o qualsevol cosa, avui en dia) hagi tardat tant en arribar a Espanya, vés a saber. però per les vegades que l’he vist en aquestes dues setmanes no sé si m’acaba d’agradar.

No sé com explicar-ho. El trobo ensopit, que hi falta un alicient: un premi al qual arribar o alguna manera d’enfrontar els concursants. Potser també hi col·labori el ritme ràpid del programa, i és possible estigués acostumat a veure el Carlos Sobera en concursos on feia durar l’enigma de quina era la resposta (o on ell era el protagonista). Aquí queda relegat a segon pla, a recórrer a l’humor.

Qui sap si simplement és que esperava una altra cosa (el coneixia per paròdies o algua aparició en pel·lícules, però mai no havia vist l’original), perquè el que he comentat abans també es pot trobar en major o menor mesura en d’altres concursos i no per això em resulten indiferents.