Herois (primera temporada)

I entrarem en matèria amb 'Herois' (o 'Héroes' o 'Heroes', segons vulgui dir-li cadascú), la sèrie que diuen que ha estat la revelació de l'any i que tant triomfa. Doncs seré sincer: a mi em va defraudar.

Vaig començar a veure-la sabent que tractava de persones que descobrien que tenien poders. M'esperava una cosa més semblant a la que veiem al principi: endarerrir el temps un segon després d'un gran esforç, i a partir d'aquí que s'anés desenvolupant. Però aleshores la cosa canvia radicalment fem un gran salt al futur i veiem una explosió nuclear, de manera que a partir d'aquest moment tot sembla encaminar-se a evitar-la. Un cop acceptat això, jo divideixo la temporada en dues parts: "salva l'animadora", "salva el món".

No deixa de formar part del joc que la missió que caracteritza aquesta primera part vingui d'un futur. Per a mi aquesta és la millor part de la temporada. Els personatges s'enfronten a diferents problemes sense saber exactament que està passant (tret d'en Hiro i l'Isaac). A més a més, veiem com es van entrecreuant entre ells, de vegades sense que en siguin conscients. Però després de la trobada a l'institut tot canvia. Un cop salvada l'animadora ara el centre és salvar el món, és a dir, evitar l'explosió.

A partir d'aquí la sèrie pren un rumb estrany. Tot i que apareixen nous personatges (en Sylar, l'haitià, en Claude -l'home invisible- ... sense oblidar que per fi coneixem en Linderman) també hi ha secundaris que oferien un contrapunt als protagonistes que de sobte s'esvaeixen (en Zach, l'agent de l'FBI...). Les trames també canvien. Entrem en el caòtic món de les organitzacions que no se sap què persegueixen i pren protagonisme la generació anterior. El tema electoral pren força (massa?), així com l'autèntica família de la Claire (no podien cargolar-ho més?). Enmig de tot això, jo només rescataria les trames d'en Matt, en Sylar i en Hiro (val, és divertit, però també pot cansar). Finalment arribem al final de la temporada (aquí haig d'aplaudir el detall que aparegui la Molly, detall que en el seu moment no es podia apreciar). Al llarg dels capítols anteriors en les visions d'en Peter véiem que tots els "herois" acaben al mateix lloc en el moment que s'ha de produir l'explosió. I així és, només que en aquest cas amb la circumstància del combat (esperat) entre en Peter i en Sylar, sense oblidar en Hiro. Haig de reconèixer que jo en aquest moment m'esperava que d'alguna manera tots hi intervinguessin o interactuessin (per exemple, al final sembla que l'únic vincle de la trama de la Nikki i en DL sigui en Linderman), però tot acaba amb en Matt reben dos trets, la Nikki donant-li un cop a en Sylar i en Hiro derrotant-lo (tant invencible que semblava i al final li clava l'espasa així per les bones?).

En resum (ja no entro a parlar dels personatges ni fets concrets), no és una mala sèrie, però des del meu punt de vista podria haver estat molt millor fent evolucionar de manera diferent les idees que ofereix. Més d'un cop he comentat que em donava la sensació (no ho sé) que un aficionat als còmics havia agafat d'aquí i allà i havia elaborat la sèrie. Caldrà veure què ens ofereix la segona temporada, a veure com combina el tema de les "Generacions" amb els personatges.