Fòrmula 1 i TDT

Fa temps, concretament una mica abans de començar l'actual temporada de Fòrmula 1, TV3 ens va estar informant insistentment (per no dir "a bombo y platillo") de la cobertura que hi dedicaria. Entre totes aquestes coses, ens parlaven de la possibilitat de veure-la en format 16:9. I jo sóc idiota, perquè no hi veig el què.

Deien que d'aquesta manera es podria rebre més informació. Em pregunto quina, de totes maneres de tant en tant també estaria bé veure alguna cosa sense pantalles partides ni grafismes superposats. Si més informació vol dir veure més cotxe i més pista, em sorgeix la següent pregunta: cal? En aquest esport veure un metre més de pista és tan decisiu?

I jo sóc idiota, perquè a la pràctica l'única diferència que veig és que en analògic afegeixen les dues ratlles negres que retallen la imatge, mentre que a la retransmissió per TDT no. Fantàstic, per fi he trobat el gran aventatge de la TDT! I aleshores poso Telecinco en analògic, i la imatge ocupa tota la pantalla.

Els (meus) esports

Actualment tots els informatius tenen una secció (no pas minsa) d'esports. I aquí ja començo a fer rectificacions. D'entrada, parlar d'esports quan en realitat haurien de dir futbol. Cada cop em sembla més vergonyós el temps que hi dediquen (i ja no entro a parlar de les preferències de cada cadena per alguns equips) i la prioritat que arriba a tenir. A banda del futbol, però, existeix una segona modalitat de secció esportiva: futbol més un altre esport o event propis de cada cadena: motociclisme, Fòrmula 1, bàsquet, ciclisme, algun campionat de seleccions... la gamma és àmplia. Dins d'aquest panorama i tenint en compte el que he vist, potser com a molt es podria intentar salvar TV3 (quan és TV3 i no Barça Tv), que encara que sigui pel fet d'haver de parlar d'esportistes catalans dóna una mica d'informació poliesportiva.

Si sortim del que són els informatius, allà tenim en un segon pla La 2 i el Canal 33, sobretot els caps de setmana, dies d'hegemonia esportiva. Es podria aleshores argumentar, com es fa en tants altres casos, que això succeeix perquè és el que la gent demana. Jo segueixo esperant.

Telemonegal

Heus aquí un programa rar: un programa de "crítica de tele des de la tele" (ja em perdonarà els préstecs). No és un programa de zàpping (que la majoria de vegades ofereixen imatges de la pròpia cadena o bé d'americanes), sinó de crítica, un gènere televisiu pràcticament nul.

La veritat és que m'agrada, encara que ara em poso a pensar-hi i no sóc capaç de dir perquè. No puc ja que moltes vegades em posa nerviós (ara vindria la mossegada). Em posen nerviós tots els moments que es queda en blanc (al final no sé si les pauses dramàtiques són al guió o són reals), així com els lapsus o errades que comet, especialment quan sé de què parla. Això sense dir res de les entrevistes. A vegades arriba un punt en què no sé no sabria dir qui entrevista a qui o si existeix alguna complicitat amagada. I no oblidem les entrevistes tenses o caòtiques (caòtiques en tant que no n'encerta ni una).

Una altra cosa que em cansa és que (gairebé) sempre acaba parlant dels mateixos programes. No paren de rebre pals, però al final sembla que la seva existència sigui necessària per poder-ne parlar.

Té alguna cosa bona? Suposo que en si mateix agrada, és a dir, en algun moment o altre tots hem parlat del que veiem a la tele, i quan veiem un programa que en fa crítica (i si no ha de ser agradable, no ho és) doncs agrada. És especialment positiu que és un programa completament obert al públic ("per fer crítica de tele només ens hi hem d'asseure davant"), a la participació directa. Almenys a mi m'agrada que em tinguin en compte.

Canvi d'idioma

Avui vull parlar d'una cosa que em va sorprendre, potser perquè no l'havia vist mai. M'estic referint al canvi d'idioma que s'ha produït al programa "Arucitys". Sempre l'havien fet en castellà. Aquest dimecres el vaig posar per veure'l una estona i vaig notar alguna cosa estranya. Sentia l'Arús parlar en català, així que per un moment vaig tenir la sensació de no saber quina hora era i estar veient el "Força Barça". Però no. Vaig tornar a la realitat i vaig veure que feien el programa en català. Pel que he vist buscant ara per internet, el motiu sembla ser que ha de complir certa part de programació en català.

No considero aquest canvi negatiu. Ara bé, tampoc no em posaré a exaltar-lo i a proclamar l'obligació de la televisió en català. Un cop m'hi he acostumat, em resulta bastant indiferent mentre el programa segueixi igual. De fet, una cosa que sempre m'ha agradat de Td8 és precisament el fet de ser bilingüe, de tenir part de la programació tant en català com en castellà. No sé quin mal hi ha.

Encara més sobre l'onze de setembre

Ahir va ser onze de setembre. I dic onze de setembre, així, en minúscula. No dic tampoc Diada ni 11-S. Ahir no tenia ganes ni de programacions especials (amb minisèrie ambientada als balcans i gossos d'atura inclosos) ni reportatges sobre els atemptats (en un tercer pla ja tindríem Xile).

Vaig voler fugir de tot això. Vaig fer un vot de confiança i vaig prometre que abans que acabés el dia coneixeria algun altre fet succeït un onze de setembre. Volia aconseguir-ho sense recórrer a canals temàtics de documentals (que en canvi anaven de l'11-S). No m'hi vaig esforçar. En tota la tarda no vaig tocar la televisió. No volia haver de buscar, sinó que per una vegada m'oferís alguna cosa. Quan ja pràcticament havia abandonat, mentre veia acabar el TN Vespre, de sobte fan un avanç de la informació meteorològica. Aleshores apareix en Tomàs Molina i m'explica que a Etiòpia són a punt de canviar d'any atès que es regeixen pel calendari copte.

Cada dia es pot aprendre una cosa nova.

En versió original

Fa un temps va haver-hi cert enrenou al voltant de si les sèries i pel·lícules s'havien d'emetre en versió original (subtitolada) per televisió. Com tants d'altres temes que tenen el seu moment de debat, va acabar a l'oblit.

Aquest estiu he estat a Portugal. En algunes de les estones que vaig ser a l'habitació de l'hotel vaig decidir-me a veure què m'oferia la televisió portuguesa. Entre d'altres, vaig veure sèries com "Weeds", "Todo el mundo odia a Chris" o els Simpson. Vés per on, ho emetien en anglès (idioma original) subtitolat en portuguès. I vaig fer un descobriment: els portuguesos segueixen vius. Aleshores, perquè no es pot fer aquí?

No m'importa d'on ni de qui sortís la proposta ni debats absurds, només m'interessa el fet. Reconec que sóc el primer a qui resultaria estrany. Des de petit he vist sèries doblades (sinó ara tota una generació parlaríem japonès) i fins i tot em fa gràcia reconèixer la veu d'aquell personatge en un altre lloc. Si el que passa és que hi ha alguna mena de fòbia als subtítols o deixar sense feina els dobladors (qui sap), es podria pensar alguna cosa, com emetre-ho per defecte en versió original i que d'alguna manera (botó, tdt, teletext...) es pogués canviar. Curiosament, moltes vegades el que em passa és que no puc veure una cosa en versió original o que els subtítols estan fets de manera péssima.

Mirat a l'inrevés, segurament a molts ens agradaria anar a l'estranger i veure que el que s'ha fet aquí ho emeten en la nostra llengua.

Jeopardy

És curiós que un concurs com Jeopardy (o qualsevol cosa, avui en dia) hagi tardat tant en arribar a Espanya, vés a saber. però per les vegades que l’he vist en aquestes dues setmanes no sé si m’acaba d’agradar.

No sé com explicar-ho. El trobo ensopit, que hi falta un alicient: un premi al qual arribar o alguna manera d’enfrontar els concursants. Potser també hi col·labori el ritme ràpid del programa, i és possible estigués acostumat a veure el Carlos Sobera en concursos on feia durar l’enigma de quina era la resposta (o on ell era el protagonista). Aquí queda relegat a segon pla, a recórrer a l’humor.

Qui sap si simplement és que esperava una altra cosa (el coneixia per paròdies o algua aparició en pel·lícules, però mai no havia vist l’original), perquè el que he comentat abans també es pot trobar en major o menor mesura en d’altres concursos i no per això em resulten indiferents.

Les dues notícies de l'agost

Diuen que a l'estiu hi ha poques notícies i que s'ha de treure suc d'on sigui. Ara bé, en aquestes últimes setmanes n'hi ha hagut dues que han cobrat especial importància.

La primera; el tauró de Tarragona. Un cop es va confirmar que realment hi era ja comença el desplegament informatiu. Aleshores comença el "minuto y resultado" sobre el seu estat com si d'important personalitat es tractés. Ja tenim tema de conversa. Que té aquest tauró perquè tingui tant ressó? L'hem vist. Quants casos com aquest hi haurà hagut? Qui se'n recorda encara?

La segona; Antonio Puerta. No vull faltar-li al respecte a ell, però per un moment vaig tenir la sensació que estàvem a punt de convertir-lo en heroi nacional. Val, era futbolista, espanyol i d'un equip espanyol de primer nivell (i per completar el ple, afegim la situació personal), però realment cal obrir els informatius amb el tema, dedicant-li els cinc primers minuts i continuar després al temps dels esports? Fins i tot van fer un especial Antonio Puerta a La Primera. Això sí, dos dies després estava veient l'informatiu del migdia d'Antena 3, quan, cap al final dels esports, diu una cosa semblant a aquesta: "La imagen triste de la jornada nos llega de Israel cuando murió un jugador...". Rés més. Imagino que un tractament semblant deuria tenir als altres mitjans. Aleshores me'n recordo: és futbol.

Tan malament està tot que no hi ha res més de què informar? I si el que es tracta és d'omplir, és tan necessari que els informatius durin gairebé una hora?

Herois (primera temporada)

I entrarem en matèria amb 'Herois' (o 'Héroes' o 'Heroes', segons vulgui dir-li cadascú), la sèrie que diuen que ha estat la revelació de l'any i que tant triomfa. Doncs seré sincer: a mi em va defraudar.

Vaig començar a veure-la sabent que tractava de persones que descobrien que tenien poders. M'esperava una cosa més semblant a la que veiem al principi: endarerrir el temps un segon després d'un gran esforç, i a partir d'aquí que s'anés desenvolupant. Però aleshores la cosa canvia radicalment fem un gran salt al futur i veiem una explosió nuclear, de manera que a partir d'aquest moment tot sembla encaminar-se a evitar-la. Un cop acceptat això, jo divideixo la temporada en dues parts: "salva l'animadora", "salva el món".

No deixa de formar part del joc que la missió que caracteritza aquesta primera part vingui d'un futur. Per a mi aquesta és la millor part de la temporada. Els personatges s'enfronten a diferents problemes sense saber exactament que està passant (tret d'en Hiro i l'Isaac). A més a més, veiem com es van entrecreuant entre ells, de vegades sense que en siguin conscients. Però després de la trobada a l'institut tot canvia. Un cop salvada l'animadora ara el centre és salvar el món, és a dir, evitar l'explosió.

A partir d'aquí la sèrie pren un rumb estrany. Tot i que apareixen nous personatges (en Sylar, l'haitià, en Claude -l'home invisible- ... sense oblidar que per fi coneixem en Linderman) també hi ha secundaris que oferien un contrapunt als protagonistes que de sobte s'esvaeixen (en Zach, l'agent de l'FBI...). Les trames també canvien. Entrem en el caòtic món de les organitzacions que no se sap què persegueixen i pren protagonisme la generació anterior. El tema electoral pren força (massa?), així com l'autèntica família de la Claire (no podien cargolar-ho més?). Enmig de tot això, jo només rescataria les trames d'en Matt, en Sylar i en Hiro (val, és divertit, però també pot cansar). Finalment arribem al final de la temporada (aquí haig d'aplaudir el detall que aparegui la Molly, detall que en el seu moment no es podia apreciar). Al llarg dels capítols anteriors en les visions d'en Peter véiem que tots els "herois" acaben al mateix lloc en el moment que s'ha de produir l'explosió. I així és, només que en aquest cas amb la circumstància del combat (esperat) entre en Peter i en Sylar, sense oblidar en Hiro. Haig de reconèixer que jo en aquest moment m'esperava que d'alguna manera tots hi intervinguessin o interactuessin (per exemple, al final sembla que l'únic vincle de la trama de la Nikki i en DL sigui en Linderman), però tot acaba amb en Matt reben dos trets, la Nikki donant-li un cop a en Sylar i en Hiro derrotant-lo (tant invencible que semblava i al final li clava l'espasa així per les bones?).

En resum (ja no entro a parlar dels personatges ni fets concrets), no és una mala sèrie, però des del meu punt de vista podria haver estat molt millor fent evolucionar de manera diferent les idees que ofereix. Més d'un cop he comentat que em donava la sensació (no ho sé) que un aficionat als còmics havia agafat d'aquí i allà i havia elaborat la sèrie. Caldrà veure què ens ofereix la segona temporada, a veure com combina el tema de les "Generacions" amb els personatges.

Presentació

Benvinguts a "L'espectador". Què és "L'espectador"? Doncs ni més ni menys que un blog, com tants d'altres que hi ha. Ara bé, aquest té una temàtica definida: és un blog de televisió. Des d'aquest espai vull opinar sobre el que vegi a la televisió.

No sóc un professional relacionat amb el mitjà. Simplement vull limitar-me a escriure allò que tots fem: opinar sobre el que veiem. Així doncs, aquest és un espai obert a l'opinió de tothom, ja que també és bo discutir (en el sentit de debatre).

En un principi la meva intenció és anar opinant sobre els programes que vegi, o coses puntuals que em cridin l'atenció i cregui que valen la pena. Tanmateix, vull aclarir que no pretenc consagrar-me al bloc. No tinc intenció de veure programes o sèries que no segueixo per poder-los comentar ni fer horaris estrambòtics per enxampar-ne algun. Per això mateix, insisteixo que la vostra col·laboració és molt benvinguda. Menció a part mereixen les sèries. Avui en dia n'existeixen moltes i qui més qui menys en segueix alguna. Per aquest motiu no aniré comentant cada capítol (per això ja existeixen els fòrums) sinó que la meva voluntat és comentar-les de manera més global (en principi, per temporades). Això sí, sempre atenyent-me pel que s'hagi emés aquí, per evitar explicar detalls a qui esperi que s'emeti aquí (ja sigui en obert o en alguna plataforma).

Finalment, aclariré què no vull que acabi sent "L'espectador" (o dit d'una altra manera, què no hi trobareu). No comentaré les audiències, ja que les xifres i els percentatges al final acaben marejant i no permeten parlar del contingut dels programes. Tampoc no donaré notícies d'estrenes. En aquest sentit, al costat trobareu l'enllaç a la secció "Calendari d'events" on aniré afegint les estrenes (i alguna cosa més si s'escau). Per ara no he sabut trobar una millor manera de colocar-lo que resulti menys pesat.

Bé, això és tot. Espero que aquesta aventura que comença ara vagi bé i entre tots ho fem arribar lluny. Benviguts a "L'espectador"!