Telemonegal

Heus aquí un programa rar: un programa de "crítica de tele des de la tele" (ja em perdonarà els préstecs). No és un programa de zàpping (que la majoria de vegades ofereixen imatges de la pròpia cadena o bé d'americanes), sinó de crítica, un gènere televisiu pràcticament nul.

La veritat és que m'agrada, encara que ara em poso a pensar-hi i no sóc capaç de dir perquè. No puc ja que moltes vegades em posa nerviós (ara vindria la mossegada). Em posen nerviós tots els moments que es queda en blanc (al final no sé si les pauses dramàtiques són al guió o són reals), així com els lapsus o errades que comet, especialment quan sé de què parla. Això sense dir res de les entrevistes. A vegades arriba un punt en què no sé no sabria dir qui entrevista a qui o si existeix alguna complicitat amagada. I no oblidem les entrevistes tenses o caòtiques (caòtiques en tant que no n'encerta ni una).

Una altra cosa que em cansa és que (gairebé) sempre acaba parlant dels mateixos programes. No paren de rebre pals, però al final sembla que la seva existència sigui necessària per poder-ne parlar.

Té alguna cosa bona? Suposo que en si mateix agrada, és a dir, en algun moment o altre tots hem parlat del que veiem a la tele, i quan veiem un programa que en fa crítica (i si no ha de ser agradable, no ho és) doncs agrada. És especialment positiu que és un programa completament obert al públic ("per fer crítica de tele només ens hi hem d'asseure davant"), a la participació directa. Almenys a mi m'agrada que em tinguin en compte.