És curiós que un concurs com Jeopardy (o qualsevol cosa, avui en dia) hagi tardat tant en arribar a Espanya, vés a saber. però per les vegades que l’he vist en aquestes dues setmanes no sé si m’acaba d’agradar.
No sé com explicar-ho. El trobo ensopit, que hi falta un alicient: un premi al qual arribar o alguna manera d’enfrontar els concursants. Potser també hi col·labori el ritme ràpid del programa, i és possible estigués acostumat a veure el Carlos Sobera en concursos on feia durar l’enigma de quina era la resposta (o on ell era el protagonista). Aquí queda relegat a segon pla, a recórrer a l’humor.
Qui sap si simplement és que esperava una altra cosa (el coneixia per paròdies o algua aparició en pel·lícules, però mai no havia vist l’original), perquè el que he comentat abans també es pot trobar en major o menor mesura en d’altres concursos i no per això em resulten indiferents.
No sé com explicar-ho. El trobo ensopit, que hi falta un alicient: un premi al qual arribar o alguna manera d’enfrontar els concursants. Potser també hi col·labori el ritme ràpid del programa, i és possible estigués acostumat a veure el Carlos Sobera en concursos on feia durar l’enigma de quina era la resposta (o on ell era el protagonista). Aquí queda relegat a segon pla, a recórrer a l’humor.
Qui sap si simplement és que esperava una altra cosa (el coneixia per paròdies o algua aparició en pel·lícules, però mai no havia vist l’original), perquè el que he comentat abans també es pot trobar en major o menor mesura en d’altres concursos i no per això em resulten indiferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada